Play all audios:
CRONICITAT/ 5è Congrés Nacional d’Atenció Sanitària al Pacient Crònic br J.M. BARCELONA | viernes, 19 de abril de 2013 h | El 5è Congrés Nacional d’Atenció Sanitària al Pacient Crònic,
celebrat a Barcelona els dies 11 a 13 d’abril, posà de relleu que a Espanya hi ha aproximadament 20 milions de pacients crònics amb una edat que supera gairebé sempre els 50 anys. En
realitat, la meitat de les morts que es registra a l’Estat espanyol obeeix a alguna d’aquestes quatre malalties cròniques: càncer, MPOC, insuficiència cardíaca i diabetis. És per això que el
Ministeri de Sanitat, Seguretat Social i Igualtat donà a conèixer en la reunió de Barcelona una nova estratègia de cronicitat aplicable al Sistema Nacional de Salut (SNS) i en la redacció
de la qual hi ha intervingut la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI) i la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC). El lema d’aquest nou esforç institucional
és “de la malaltia a la persona”. CANVIAR DE MODEL Una altra taula, moderada per Félix Rubial Bermúdez (Servizo Galego de Saúde), reuní a José Ramón Repullo Labrador (Escola Nacional de
Sanitat de Madrid), Patricia Arratibel Ugarte (Departament de Sanitat del Govern Basc) i Roberto Nuño Solinis (Institut Basc d’Innovació Sanitària). Repullo explicà que el SNS es veu afectat
per greus problemes de sostenibilitat que passen per adreçar de manera convenient el rumb de l’atenció als malalts crònics de manera racional, orientant de manera seqüencial la presentació
de signes o símptomes, les exploracions diagnòstiques i els tractaments i duent a terme una bona detecció dels pacients amb edat avançada, pluripatològics i fràgils . El ponent reivindicà
una desfragmentació assistencial que elimini les barreres entre especialitats i professionals, desactivant els conflictes que atenyen el col•lectiu professional, i estimulant la
responsabilitat dels professionals a l’hora de protagonitzar la gestió clínica i la integració assistencial. Pel seu cantó, Arratibel exposà la reforma sanitària basca basada en
micro-sistemes locals de gestió autònoma, i Nuño defensà la vigència del sistema IEMANAC d’autoavaluació, present a una desena de comunitats autònomes que “tot i un breu recorregut, avança
amb fermesa vers un model integrador de la cronicitat i requereix, ara mateix, d’una guia d’implementació consensuada i d’una bateria d’indicadors de bons resultats”.
