Un model sanitari sostenible requereix d'un pacient crònic expert i responsable - gaceta médica

feature-image

Play all audios:

Loading...

CRONICITAT/ 5è Congrés Nacional d’Atenció Sanitària al Pacient Crònic br J.M. BARCELONA | viernes, 19 de abril de 2013 h | El 5è Congrés Nacional d’Atenció Sanitària al Pacient Crònic,


celebrat a Barcelona els dies 11 a 13 d’abril, posà de relleu que a Espanya hi ha aproximadament 20 milions de pacients crònics amb una edat que supera gairebé sempre els 50 anys. En


realitat, la meitat de les morts que es registra a l’Estat espanyol obeeix a alguna d’aquestes quatre malalties cròniques: càncer, MPOC, insuficiència cardíaca i diabetis. És per això que el


Ministeri de Sanitat, Seguretat Social i Igualtat donà a conèixer en la reunió de Barcelona una nova estratègia de cronicitat aplicable al Sistema Nacional de Salut (SNS) i en la redacció


de la qual hi ha intervingut la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI) i la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC). El lema d’aquest nou esforç institucional


és “de la malaltia a la persona”. CANVIAR DE MODEL Una altra taula, moderada per Félix Rubial Bermúdez (Servizo Galego de Saúde), reuní a José Ramón Repullo Labrador (Escola Nacional de


Sanitat de Madrid), Patricia Arratibel Ugarte (Departament de Sanitat del Govern Basc) i Roberto Nuño Solinis (Institut Basc d’Innovació Sanitària). Repullo explicà que el SNS es veu afectat


per greus problemes de sostenibilitat que passen per adreçar de manera convenient el rumb de l’atenció als malalts crònics de manera racional, orientant de manera seqüencial la presentació


de signes o símptomes, les exploracions diagnòstiques i els tractaments i duent a terme una bona detecció dels pacients amb edat avançada, pluripatològics i fràgils . El ponent reivindicà


una desfragmentació assistencial que elimini les barreres entre especialitats i professionals, desactivant els conflictes que atenyen el col•lectiu professional, i estimulant la


responsabilitat dels professionals a l’hora de protagonitzar la gestió clínica i la integració assistencial. Pel seu cantó, Arratibel exposà la reforma sanitària basca basada en


micro-sistemes locals de gestió autònoma, i Nuño defensà la vigència del sistema IEMANAC d’autoavaluació, present a una desena de comunitats autònomes que “tot i un breu recorregut, avança


amb fermesa vers un model integrador de la cronicitat i requereix, ara mateix, d’una guia d’implementació consensuada i d’una bateria d’indicadors de bons resultats”.