Play all audios:
Aquesta nit de dimarts tenim pleniluni, lluna plena. Llum de nit que aclapara l’esperit especialment si fugim de la claror artificial pròpia dels cascos urbans de pobles i ciutats.
Escapem-nos unes hores, uns minuts cap a la mar, o fugim cap a la foscor de la muntanya a la recerca de la lluna de València, aquesta que tenim tan aprop i que tantes vegades resta oblidada.
Aprofitem per a connectar terra i aigua i per esbrinar si allò que diuen els que coneixen el secrets de la saviesa popular és veritat. Astronomia i cultura. Llegenda i tradició. Aquí
sembla que no tenim homes llop però sí sang que fa bambollejar les venes. Llavors, si tanquem els ulls i ens deixem anar, ens estem autosuggestionant o simplement posem consciència i
escoltem com la lluna juga amb les nostres emocions? AIGUA I EMOCIÓ _Lluna plena,_ _la mar remena…_ I és que si la lluna afecta a la mar i a les marees com no ens ha de condicionar a
nosaltres que som gairebé un setanta per cent aigua. Onades venen, onades van. Esperem que aquesta nit el nou cicle porte eufòria i alegria. Que no ens deixe MALA LLUNA, malhumorats i amb
insomni. Antigues creences populars, supersticions, veritats en entredit, històries de la iaia…. que no fan mal a ningú. Jo vaig anar ahir a la perruqueria a tallar-me les puntes dels
cabells. A veure si em creix més ràpid… És una de les mil coses que des de sempre he escoltat. FERTILITAT Lluna de setembre, de blat i civada, de collita. Lluna ritual, agrícola, llauraora.
Cicles lunars i vida. Lluna com a símbol de fertilitat. Lluna oposada al Sol. Lluna en femení. Lluna i sang. Deesa de temps ancenstrals. Selene, Artemissa. Diana… Lligada al nostre
imaginari col·lectiu en les seues diferents facetes: plena, minvant, creixent, nova… També lluna i criminalitat. Passions desbocades. Violència, assassinats, suicidis… Lluna roja, sang.
Novament llegendes i veritats encreuades sense base científica amb la que poder-ser recolzar. I no oblidem la MITJA LLUNA MORA, representació gràfica de la lluna minvant i emblema del món
islàmic. I tan nostra també en les festes del moros i cristians. O la lluna nova, fosca, desapareguda… Qui no ha cantat mai de xicoteta _‘La lluna, la pruna (la bruna), vestida de dol, son
pare la crida, sa mare no vol’…_ De Pare Sol i mare Terra, la lluna, un clàssic de la cultura popular. No ens quedem però a la lluna de València, frustats per un desig o esperança. Fem-nos
els bojos, els llunàtics, canviem d’humor i demanem la lluna amb il·lusió tot i conéixer que és un impossible. I què si som a la lluna, despistats, distrets… Quin millor lloc per
perdre’ns, amagats a un dels seus forats…